diumenge, 20 de març del 2016

Si no es pot ballar, no és la meva revolució


No tots els dies es pot dir que vas a dormir amb més coses positives que negatives. Anar a dormir amb un somriure és un tresor. I ahir va ser un dia d´aquest.
Va començar la tarda anant a una concentració al camp d´Idomeni. Em quedo perplexa de veure com estan les persones refugiades. Estan enfadades, frustrades, cansades, malaltes...però mantenen la calma. Jo no sé a què està jugant la UE. Comentàvem amb la Sara que sembla que estiguin buscant arribar al límit de la seva paciència, per a després, quan exploti algun fet violent, tinguin l´excusa perfecte per dir ”Veieu que violents que són aquests musulmans? ”. Són pures suposicions, però és que si estiguéssiu aquí, segur que confabularíeu tant com jo.





Doncs això, que estàvem a la concentració improvisada i va ser molt bonic. La canalla va fer la seva pròpia pancarta, i tothom estava allà a l´espera que els mitjans puguin explicar tot el que senten aquestes persones.

Un cop acabada la concentració i d´haver fet un vol pel camp distribuint ”wellis” (botes d´aigua), vam anar al camp d´Eko on ens esperava el millor del dia.

En Samuel, un dels voluntaris amb el que comparteixo més hores de curro i que fa molts mesos que s´està deixant la pell com el que més, va pensar que seria bona idea fer un cinema al camp. I dit i fet!
Vam estar mirant una estona dibuixos animats amb els més petits i va ser un èxit total. I per acabar, a mode de tancament, vam posar una cançó i vam ballar...però tothom sap que ballar només una cançó és físicament impossible, així que sin quererlo ni beberlo teníem a tot el camp allà, ballant danses típiques de Síria i amb una festa grossa fins les 11.

I això no s´acaba aquí, avui ens han convidat a una festa per celebrar l´any nou kurd i farem una gran foguera.

Tenia la necessitat d´escriure aquest post perquè necessitava, dins de tant horror i indignació, mostrar les coses boniques que succeeixen aquí i els moments preciosos que em regalen les persones que vaig coneixent durant aquesta experiència.

1 comentari:

  1. Clara llegir-te m'omple molt, m'emociona, i d'alguna manera o altre per uns moments fas que sigui aquí amb vosaltres, on també m'agradaria ser! Tinc el convenciment que dels moments dolorosos, i de les misèries humanes neixen, malgrat tot, també les coses més prescioses i essencials de les persones. Gràcies per compartir les teves experiències, per la teva valentia i la teva convicció. Una abraçada ben forta, et segueixo!

    ResponElimina