Per fi una pausa després d'uns dies de molta intensitat. Una pausa en aquesta quotidianitat estranya i boja que tenim. Perquè sinó, us asseguro que em torno majara.
Per una banda, cada cop el "no tenim res a perdre" va guanyant terreny. Han iniciat la vaga "No water, no food. Open the borders" que ve a dir...no volem una ajuda humanitària que ens reparteixi plàtans cada matí, sinó que d'una vegada obrin les fronteres i tinguem un futur. Algunes d'elles porten anys pululant pel món, i tot i demostrar molta paciència, al final s'esgota. Em genera vergonya profunda formar part d'aquesta UE tan poc humana i solidària, que a la primera de canvi pacta tractats infames amb Turquia. Res de nou, hi ha moltes que fa temps denuncien que amb la UE no tenim futur.
El nou tractat amb Turquia és un pacte que passarà a formar part de la nostra història. Podeu llegir aquest article de l'Hibai que fa una explicació molt interessant:
http://www.elcritic.cat/mon/perque-acord-contra-els-refugiats-ue-turquia-es-una-vergonya-8674perque-acord-contra-els-refugiats-ue-turquia-es-una-vergonya-8674
La tensió al camp augmenta i cada cop hi ha més concentracions i manis. L'altre dia un home va tirar-se un bidó de gasolina a sobre i va intentar cremar-se, però no ho va aconseguir perquè tot de gent es va tirar a sobre i ho va impedir. Jo estava a un metre d'ell i em vaig quedar totalment paralitzada. La seva cara ho deia tot. Ell va acabar detingut una nit, però tres més ho van fer els dies següents i un d'ells ha mort.
La situació legal de les persones refugiades que es troben actualment a Grècia és MOLT confusa i això genera encara més angoixa. Ara l'AGNUR diu que els dimecres de 9a 10 farà skype amb les refugiades que ho demanin per fer sol·licitut d'asil. Quan ens va assabentar de la notícia ens va agafar un atac de riure de lo estúpid que sona i vam començar amb l'humor negre (una eina que utilitzem molt per poder fer de tot plegat més portable). Han aparegut camions als camps, amb la intensió d´emportar-se a la gent a camps militars que per una banda, tindran unes millors condicions que a Idomeni (no és difícil) i d´altra banda, podran entrar i sortir però sense les seves pertinences fora -això expliquen les mateixes refugiades-. També ens han dit que els estan distribuint les persones refugiades per orígens, o sigui, totalment segregades i que la informació que els donen no és segura. Per exemple, una voluntària van sentir que personal de l´AGNUR deia "Tu tranquil, que et portem a aquest camp i al cap de tres mesos, un avió i cap a Europa!". L´energumen que ha estat capaç de dir això no sé si és conscient de lo realment perjudicial que és per aquestes famílies seguir rebent informació errònia i que ningú pot assegurar (ni la mateixa AGNUR diu saber què passarà amb aquestes persones).
Però dins tota la misèria i desesperació, també hem pogut viure coses boniques. Hem estat preparant un punt d´informació al camp, per poder penjar les diferents activitats que s´aniran fent aquests dies, informar de la distribució de material i informació política i jurídica.
A mode de presentació, hem dit (de fet, ja ho saben perquè ens passem el dia al camp i algunes ja són colegues nostres) que el nostre objectiu principal és que obrin les fronteres i que recolzarem totes les seves reivindicacions, però mentre no hi ha aquesta possibilitat, volem recolzar-les, lluitar i treballar amb elles, no per elles.
A més, per fi hem construït un espai infantil, que té la intenció de ser gestionat conjuntament amb les refugiades. Ha costat però al final ho hem aconseguit!
El tema és que fa uns dies ens vam posar a construir les tendes, ens vam posar només amb la més gran, de 45m2. L'endemà, mentre nosaltres érem a Salònica, el vent la va tombar i altres companyes del camp ens la van recollir per què no es fes malbé. Tot i així, quedava encara la construcció de terra que havíem fet amb palés i més fusta, i que pretenia pujar la base un pam per evitar problemes amb la pluja i també ser més còmode per posar-hi estores, coixins i altres coses. La mateixa nit, però, refugiats i refugiades van decidir que aquella fusta els aniria molt bé per cremar-la a les fogueres ^^'.
Total, que l'endemà ens vam llevar amb els ànims sota mínims i sentint-nos incapaces de fer res que tingués sentit. Però alhora, el dia que vam passar a Salònica comprant material infantil per les tendes ens havia engrescat prou com per no decaure. Teníem de tot, escacs, coixins, cotxes, malabars, pissarres, llibretes, pintures, guixos, cartes, cordes, pinzells,prestatges.. De tot. Tot allò que gràcies a les que esteu col·laborant vam poder aconseguir per deixar les tendes com l'espai més increïble d'Eko Station. Malgrat això, hem tingut dies de pluja i molt de vent que ens han impedit construir de nou, a més de festius nacionals grecs que no ens han permès comprar més material i roba.
Ara bé, tampoc no hem estat perdent el temps, aquests dies els hem dedicat a parlar amb les persones del camp. Ha estat una de les feines més necessàries que hem fet. És per això que la tenda no l'hem construïda soles, més aviat no l'hem construïda nosaltres sinó que han estat elles mateixes les qui s'han posat a currar sabent que entre totes podríem fer aquest espai per la canalla.
Així que ja ho veieu, ara tenim dues tendes increïbles que a partir de demà començarem a omplir de colors i alegria i que vàries persones del camp ja ens han dit que volen participar per dinamitzar.
Mentrestant, seguim pensant en compres massives d'altres coses necessàries. Cal roba interior, molta, també palanganes i sabó per rentar la roba, i olles i paelles per a cada família, ja que ara mateix bullen l'aigua en llaunes rovellades.
Aprofito, tancant el post al blog, per dir que tot i la duresa de la situació i de les històries de vida que ens marquen dia a dia, ens reconforta moltíssim la solidaritat que s´està movent al Maresme i, des d´aquí, envio una forta abraçada a totes les que esteu movent aquesta campanya de solidaritat tan fantàstica. Ja no parlo dels diners que es recullin, que us assegurem que mirarem de que siguin molt ben utilitzats, sinó per la voluntat de recolzament que implica. Un cop més, sou increïbles.
Hola Clara!
ResponEliminaQuina passada llegirte! Vaig trobar el teu blog l'altre dia per casualitat, al facebook crec, i gracies! Per la realitat explicada, pero tambe per la força i el valor!
Sòc la Julia, una noia de Girona, que mhe agafat 8 mesos per viatjar per europa i viure realitats diferents a la meva. Des dabans de començar el viatge que em ronda pel cap la idea d'anarmen a algun camp de refugiades a fer de voluntaria, a ajudar. No puc veure aquest desastre humà i quedarme a casa! Fins ara pero, no he tingut el valor, ni tant sols per començar a buscar com, on. Pero ara si, vull ferho. Es el moment. I llegint-te a tu se mha encès sa llum! Volia demanarte si, quan puguis, si tens un moment, em podries passar la informacio sobre amb qui hi has anat tu i/o com ho podria fer, etc. Una abraçada molt forta!
Gracies :)
Julia