Avui anava a escriure sobre els meus dos dies que porto a Idomeni, però els fets s'han precipitat i vull explicar el que va passar ahir.
Tal i com els rumors explicaven la nit anterior, algú estava repartint butlletes dient que la frontera amb Macedònia estava oberta per un camí passat el riu. No entenem el perquè ni qui, però, tal i com s'ha comprovat, això era una bogeria. Però la gent està desesperada, porta un mes esperant en un camp que s'està inundant per moment, amb moltíssimes mancances de necessitat bàsica, i amb tota la càrrega emocional del que han viscut i volen aconseguir per la seva família.
Davant de la impotència, dificultats per aconseguir menjar o roba no molla, centenars de persones han començar aquest dilluns una marxa per les carreteres que voregen la frontera macedònia per intentar entrar en aquest país, que manté les barreres tancades.
Tal com explica el diari Ara "La policia grega ha intentat aturar els migrants, barrant-lis el pas. En aquesta cerca per una alternativa, tres migrants han mort ofegats en intentar creuar un riu prop de la frontera entre Grècia i Macedònia, ha informat la policia de Macedònia. Les víctimes són dos homes i una dona que anaven amb una vintena de persones que han pogut ser rescatades i traslladades a un dels camps habilitats a Macedònia."
Doncs unes 2000 persones han passat la frontera, passant per un riu gelat. Les voluntàries ens hem posat al riu per ajudar a creuar ifer una mica el que s'ha pogut. Us juro que mai oblidaré aquest moment, mai. S'ha d'estar molt desesperada per creuar un diu amb el teu nadó de mesos, amb les 4 pertinences i anar cao a una frontera on segurament et detindran i provablement et faran recular.
I efectivament, la majoria de refugiades han estat retingudes, i retornades a Grècia, enmig d'un bosc on no hi va cap ajuda humanitària ni presència d'orgenismes internacionals (les que estaven allà les han detingut per creuar il•legalment la frontera).
La indignació i la impotència regnaven ahir a l'hotel que és punt de trobada de les voluntàries. Sisplau, la tasca més essencial a fer és a les vostres mans. Les que llegiu això des de la tranquil•litat de les vostres cases. Sortiu al carrer, removeu consciències, feu entendre a la gent (i als de dalt) que la única diferència entre les persones refugiades i nosaltres és que nosaltres em tingut la sort de nèixer en un país amb uns papers que ens permeten viure amb uns privilegis que ens han vingut donats només nèixer a Catalunya. Poseu-vos un instant al lloc de la gent que vam ajudar a creuar el riu congelat ahir, i feu-vos aquesta lluita vostra. Entre totes, ho farem TOT!
Lluita, salut i força des d'Idomeni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada